Sembla que si hi ha una cosa que un polític ha de mantenir de cara al seu electorat és la ètica, sense conya, això és el que asseguren els representants polítics. La creació de codis de conducta, codis de bon govern i transparència no frena que proliferin multitud de casos de corrupció, deslleialtats, atacs verbals sense fonaments i tot tipus de pràctiques contraproduents per la credibilitat de les activitats i professions relacionades amb l’àmbit polític.
El Professor de Dret Constitucional de L’UPF , Joan Roselló Cardona, ens puntualitza els criteris que ha de seguir un codi ètic per tal que aquest pugui exercir les seves funcions; definir els límits i propòsits d’una activitat o professió en la seva vessant moral i ètica, així com donar credibilitat a la comunitat que el genera. Aquets criteris vos els resumeixo en:
Garanties: Calen òrgans que facin complir el que prescriu el codi, avaluï els casos i es pronuncii al cas. Que garanteixi que el codi serà respectat. Per exemple la Declaració Universal de Drets Humans està recolzada per el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Clàusules Jurídiques Indeterminades: Els codis sempre tenen un calaix de sastre en el que mitjançant fórmules jurídiques deixen un ampli espai per a casos que no estan especificats, per el que moltes dels conflictes ètics es deixen sense aclarir i sense treure cap tipus de conclusió alliçonadora.
El espai d’enmig: És el espai que hi ha entre la linea vermella que no es pot rebasar i les “Bones pràctiques” o conducte que millori la professió o activitat. Es refereix Roselló a les males pràctiques no sancionades, que fan límit amb el que no és fer política o fer-la amb males arts. Possiblement, interpreto, es refereix també a tot el que no està explicitat en el codi ètic però és recriminable moralment – insults, gestos agressius, posicions intransigents…-
Tercers que garanteixin: Principi fonamental que manté la garantia és la imparcialitat del codi i del tribunal. Sense la seva participació, juntament amb les parts imparcials, no es pot assegurar un text just, que el confereixi legitimitat davant la comunitat.
Publicació, seguiment i avalauació: La aposta per la difusió i transparència, juntament amb la fiabilitat i validesa dels reports de conflictes i èxits -ètics i morals- dels membres de la comunitat política és clara i contundent. La oportunitat de les noves tecnologies amb el seu potencial comunicador ofereix als polítics la oportunitat per “redimir” i clamar un “mea culpa”, com d’exaltar els seus èxits i triomfs en les gestes ètiques i morals. Però ho farien tots? serien capaços de “despullar-se” de totes les seves coraces i ser vulnerbles als contrincants, o d’admetre que algunes polítiques es realitzen en la foscor inmoral?
Declaracions de bones intencions en un món beligerant.
Bon article del professor: Joan Roselló Cardona.
Vos deixo un codi ètic per a polítics elaborat per la Universitat Ramón Llull i publicat en Ramon Llull Journal of Applied Ethics.
Grau erectus 